L'altre dia una amiga em comentava com estava de preocupada per un amic seu. Em deia que tots els dies feia el mateix: es llevava pels matins, anava a treballar, a la tarda anava al gimnàs, els dissabtes a la nit sortia i els diumenges descansava. I així totes les setmanes. Com a la pel·lícula aquella del dia de la marmota. "Pobre noi" vaig pensar jo. Com de trista deu ser la seva vida, tots els dies idèntics. Més tard em vaig adonar, que tret d'aquest any que he marxat fora, a mi em passa el mateix. Pels matins em llevo i vaig a la Universitat, a la tarda quedo amb el xicot. Els dimecres surto amb la meva amiga i els diumenges a la tarda vaig al cine. Em vaig quedar tota parada de com de rutinària pot semblar la meva vida, però jo no m'avorreixo pas. Cada dia, encara que sembli igual que l'anterior, sempre és diferent. Sempre hi ha coses noves a dir i moments per recordar. Encabat, vaig pensar que potser al noi de la història de la meva amiga li passava el mateix que a mi i vaig deixar de compadir-lo.
Laura Alascio
A menudo tendemos a mirar las cosas desde fuera y juzgarlas sin tener en cuenta lo que ocurre dentro. Hay todo un mundo más allá de nuestro ombligo...
¡Quien pudiera poseer la capacidad de construir un nuevo mundo cada día! ¡Quien pudiera improvisar cada día! Pero para eso se necesita más capacidad de organización que para hacer lo mismo siempre. Nunca hay dos momentos iguales, cada instante es irrepetible.
ResponderEliminar