No se que es sentirà quan escoltes per primer cop ‘papa’, tampoc sé com és veure al teu fill caminar amb actitud de triumfador, actitud que tindrà tota la vida perquè és el que tu li vas ensenyar. No se que es sent quan vius la major alegria o la major tristesa del teu fill. Hi ha moltes coses que no se perquè no sóc mare, però, el que si que se, és que ser pare; és una feina dura per què no importa tot allò que et preparis, tots els dubtes… Sempre pensaràs que no estàs preparat. No importa que ho donis tot, sempre et preguntaràs si podries haber donat més o si vas donar-ne massa. Ser pare ha de ser veritablement complicat, tens la responsabilitat més gran del món.
D’altra banda si se què es sent al ser filla, sentir que tens algú al teu costat, a qui no li importa mirar sota del llit i dins dels armaris cinquanta vegades avans d’anar a dormir, sentir que estàs fora de perill. Algú que celebra els teus triomfs i les teves penes com a seves pròpies i que està a ‘les dures i a les madures’. Tot el que ens has donat; l’amor, el sacrifici, el temps, les ensenyances... Són cosses per les que no existeix una forma d’agraïr perquè, son totes i cada una, les que formen part de la persona que jo sóc avui.
Gràcies per regalar-nos tot el temps del món, per cada paraula, per cada abraçada, per cada ensenyança, per mostrar-nos el món i per pensar sempre avans en nosaltres que en tu. El meu millor regal per a tu en el día d’avui es el RECONEIXEMENT; gaudeix-lo amb salut i que poguem aguantar-te molts anys més.
